Diu la llegenda que un grup de joves músics somiadors es troben una nit pels carrers de Gràcia.

Entre la multitud, tot just acabat el seu magnífic concert en plena plaça del Sol, observen que hi ha un individu amb aparença oriental vestit de forma extravagant. En un impuls de voler conèixer aquesta misteriosa persona, s’apropen per tal de començar una conversa.

L’home els mira fixament als ulls, agafa un bonic sobre que hi ha a l’interior de la butxaca del seu abric i, abans de desaparèixer misteriosament, els hi entrega un antic pergamí tot afegint: “Feia temps que no escoltava cançons tan meravelloses”.